“A la nit, a casa, jo estava tocant les Fêtes lointanes de Mompou i plorava pensant que els primers compassos de la primera de les Six pièces pour piano eren el crit desesperat que jo feia al Miquel perquè tornés de França. I em sentia com Penèlope, i la meva tela teixida eren aquelles notes…”
Juame Cabré, L'ombra de l'eunuc, p. 222-223