martes, 28 de octubre de 2014
El testament
"Tota l’estança estava dominada pels ocres foscos i els ulls se li anaven, sense voler-ho, cap a la finestra de la dreta que, més que un punt de fuga, era l’indret per on entrava la llum potent, descarada, del sol que il·luminava la cambra i el personatge. Aquest, un filòsof, segons explicava el títol del quadre, era assegut davant d’una taula rodona amb faldilla i llegia un llibre immens ple de saviesa, aprofitant el bé de Déu de llum que venia de la finestra, des que Rembrandt el va pintar feia quatre segles. La barba del filòsof li arribava fins a mig pit i tot ell transmetia una sensació de calma, de placidesa..."